Potser des de les escoles de futbol sala no ens estem adonant que la paraula “competir” ens pot fer molt més mal del que creiem, i més en unes categories en les que treballem la pràctica d’un esport de forma lúdica, amb una sèrie de valors que no només ens deuria moure la victòria...
El diccionari ens defineix la paraula COMPETIR com: lluitar, rivalitzar entre vàries persones per aconseguir alguna fita….
Però quina és la fita que els clubs volem aconseguir? És la victòria en el partit del cap de setmana el que realment ens importa? És aconseguir una victòria per 0 a 18 a camp contrari i pensem que som els millors jugadors de mon?
Crec, pel que estic veient a molts camps de futbol sala, que molts tècnics, coordinadors, pares i mares i fins i tot el responsables de poder fer calendaris de partits, que no estem ensenyant correctament als nostres petits jugadors la paraula competir. Ells estan entenen que COMPETIR = GUANYAR.
En edats compreses entre els 5 i els 10-11 anys els responsables de les Escoles de Futbol Sala devem ensenyar a competir no només amb la victòria i per la victòria.
Un jugador o jugadora que sap competir no se’n va a casa desprès d’una derrota amb els braços caiguts, sinó que analitza el perquè de la derrota i intentarà dilluns a l’entrenament corregir els errors amb els seus companys, amb la finalitat de poder millorar i sentir-se que està evolucionant com a jugador/a, que la feina té un resultat. Saber competir és saber que a vegades els teus rivals són més dèbils i tècnicament pitjor que el teu equip, són partits en el que els resultats acostumen a ser “desorbitats”, i moltes vegades la diferència d’un any a la mateixa categoria és suficient per creure que un equip és el millor i el contrari serà el que sortirà golejat. De que serveix guanyar per golejada a un equip que realment està començant a “no gaudir” de la pràctica esportiva per culpa de les nostres ànsies de fer més i més gols? Que ensenyem psicològicament a uns i als altres?
Sempre s’ha d’analitzar positivament els partits, siguin amb derrota o victòria, saber veure que ens ha passat, que hem fet be i que hem fet no tant be. Els entrenadors hem d’estar psicològicament preparats per saber transmetre aquesta positivitat i que els nostres jugadors i jugadores vegin més enllà d’una simple victòria o derrota. Hem de saber transmetre si el que hem treballat a l’entrenament s’ha traslladat al partit de dissabte (recordeu que el partit acostuma a ser un reflex de l’entrenament), si hem treballat correctament sobre la pista el posicionament, analitzar en que ens ha guanyat el rival, i un munt de coses a analitzar i no només si l’equip guanya o perd.
Els entrenadors hem de ser bons comunicadors, educar amb la comunicació, ja sigui verbal o gesticular. Parlar i explicar els “per què” de les coses. Veure la cara de neguit d’un jugador/a per que no sap que fer no ens ajuda ni a nosaltres ni molt menys a ells.
Els jugadors i jugadores han de saber que competir és saber fer front a les dificultats d’un partit, però també han de saber competir a l’escola, a la vida, han de ser conscients de les situacions adverses o favorables de les que poden disposar i que els han de permetre prendre una decisió o un altre en referència a quina és la seva fita. Els hem d'ensenyar a saber prendre decisions...
Competir vs saber competir
